Primera setmana acabada i primer dia de classe

Sembla mentida però casi sense pensar-ho ja ha passat la primera setmana de l'aventura. M'han passat moltes coses: he començat la vida a un país nou, en una llengua que no parlava (dic parlava, perquè no tinc més remei que aprendre-la ràpid!), en una sèrie de gent que semblaven diferents i llunyans (i que ha resultat que no ho són tant...), en una escola que no coneixia i en uns alumnes que (he de confessar-ho) me feien una mica de temor... 

Passada la primera setmana la conclusió és que Sicília té molt d'encant, que els italians (o com a mínim, els sicilians) són gent molt acollidora i amable, que la llengua és bastant comprensible (lo de parlar-la me costarà més, però ja he fet els primers passos) i que els alumnes estan contentíssims de tenir-me a classe i tenen moltes ganes d'aprendre el castellà. 

Això últim ho he constatat avui perquè he començat a fer les primeres classes ja que la setmana passada era d'observació. Com que els xiquets no sabien res de castellà he començat per l'alfabet i després els havia preparat l'alfabet de l'amistat i de la família (amigo/a, abuelo/a, beso, diversión, generosidad, hermano/a, reír...). S'ho han passat d'allò més bé i a mi m'ha anat molt bé per memoritzar les paraules en italià! 

La qüestió, que de moment va tot molt bé! Demà o dimecres ja vos explicaré lo que vaig fer el cap de setmana... però avui tenia massa coses a dir! 

Baci

PD: La foto és del meu carrer i de l'entrada a casa meua. La meua porta és la que està entrant l'oncle... :) Què vos sembla?