Bon "Venerdi diciassette"

Este matí, com que no tenia classe, he estat a casa preparant les classes de la setmana que ve per als xiquets. A les tres, havia quedat en Marilena i una altra mestra del cole que estan fent un curs d'anglès i com que la setmana que ve tenen examen, em vaig oferir a ajudar-les. Quan hem acabat, Marilena m'ha dit que em quedés que passaria la tarda en ella i soparia a casa seua. Així és que com que feia molt bon temps i encara eren les 5, m'ha portat a vore uns quants poblets mariners d'aquí al voltant i unes vistes molt boniques. He vist, entre d'altres Sant'Elia i Porticello (dels altres noms, no me'n recordo...). Després hem anat a passejar una mica per la vora del mar i hem fet un té a una cafeteria. Després hem anat a un "tot-a-cent" perquè ella volia comprar unes bosses d'aigua calenta per a suns pares i jo me n'he comprat una per al llit perquè quan me gito allò sembla el Pol Nord. jejej!



Per a sopar m'ha fet una carn molt bona, que era com un bistec cuinat al forn en tomata i mozzarella! Estava molt bo, ja vos ho faré quan torne! També ha fet una amanida amb enciam i finocchio (quan he arribat a casa, he buscat i en català és el fonoll o fenoll). Sincerament, jo no sé quantes vegades n'heu menjat, però jo no sóc conscient d'haver-ne menjat mai... Aquí en mengen molt i el més curiós és que, molt sovint, s'ho mengen com una fruita després de menjar perquè diuen que ajuda a digerir. Com que és Carnaval, també ha comprat chiacchiere, que és el dolç més típic de Carnaval. Com que n'han sobrat, me'ls ha tornat a posar a la bossa. Ah, i també m'ha donat un orègan natural que prepara son pare.


Per cert, el títol de l'entrada és perquè aquí consideren que el dia que dóna mala sort és el divendres disset. Ja veieu que no ha estat així per a mi...

Baci

La foto són chiacchiere i un altra cosa també típica de Carnaval que ha comprat però de la que se m'ha oblidat el nom i dos fonolls.