Bueno, ja ho sabeu tots que a causa d'un virus inoportú m'he quedat sense anar a Polònia... La bona notícia per a vatros és que puc actualitzar el bloc abans del previst. No havia actualitzat abans perquè, com també sabeu, he estat des del dissabte a la nit fins avui al matí a casa de Marilena. Però, estant ja a casa i trobant-me bé, he trobat oportú fer-vos una sorpresa i actualitzar el bloc amb la visita d'Edu. Només vos recomano oblidar de moment la meua visita a Alemanya perquè no tenen res a vore: allò eren unes vacances d'hivern fredíssim i estes se poden considerar perfectament unes vacances d'estiu, tant pel sol com per la calor (com bé podeu comprovar a la foto...)
El divendres a les 7 de la tarda Edu aterrava a terres sicilianes no sense conèixer el primer sicilià no recomanable (un loco que li volia pegar a l'hostesso per no deixar-lo sentar a les primeres files). A les 9 vam anar Marilena i jo a buscar-lo a l'estació, on el deixava el bus que el portava des de l'aeroport. Com que Marilena no l'havia d vore més, no se'n va poder estar d'invitar-lo a provar l'arancina, de fet una superarancina! Així estava ell, que a mitja nit se va despertar perquè no podia dormir del mal de panxa que tenia (perquè després de l'arancina, encara va provar més coses típiques que jo havia comprat: sfincione, pizza, croquetes de patata, caponata...).
El dissabte al matí vam anar a Cefalù. Allà vam visitar los llocs més típics (Catedral, passeig marítim, carrers peatonals del centre...), vam voltar un mercadillo que es veu que fan cada dissabte i mos vam menjar una brioche con gelato de Stracciatella artesà (si, és lo que sembla: a Sicília el gelat se sol menjar en un brioix més que en cucurutxo). A la foto ja veieu la pinta: natros que som llèpols, vam xalar com a condemnats!!
Durant este matí, Duardet se va percatar dels preciosos paisatges de Sicília. I jo vos confesso, que tot i que estic aquí des de fa casi tres mesos, Sicília és molt més bonica en sol i en Edu!
Dissabte vam dinar a casa. Li vaig fer un risotto de carabassa i un tiramisú i vaig triomfar com la Coca-Cola! A la tarda no vam fer molt de turisme perquè també volia que conegués una mica Bagheria, la ciutat on jo visc. Aprofitant la volta pel centro i pel carrer comercial, vaig fer alguna que altra compra... jajaja!
A la nit vam anar a sopar a una pizzeria molt bona i a part de provar la pizza italiana, Edu tambe va provar algunes coses típiques que li faltaven de provar! Estava tot molt bo!
El diumenge al matí vam anar cap a Palermo. Vam fer turisme (vam visitar la Catedral, el Palau Reial, els teatres...), vam passar el dia, Edu se va fer del Palermo i va fer-li la sisa a un moret... Lo típic vaiga! jajaj!!
A dinar vam anar a un restaurant molt xulo i molt bo (i en uns camareros una mica lladres!). Obviarem lo dels camareros i vos deixo una foto on se veu la terrasseta on vam dinar i lo que va quedar d'un dels plats de pasta (ho sento, no vam poder parar de menjar ni per fer la foto!)
En acabar de dinar vam anar cap a l'estació de tren, mos vam fer una foto i vam agafar el tren cap a l'aeroport per anar a buscar a la família Valmaña-Gavaldà! Tots junts vam anar cap a casa, li van donar els regals de cumple a Edu i vam anar a sopar a la millor pizzeria de Bagheria. Les pizzes, com veieu, feien una pinta molt bona (a Ester i a mi mos la van fer en forma de cor) i estaven tremendes!! Per a provar-les totes les vam fer en quatre quarts i cadascú tenia un quart de cadascuna de les pizzes.
El dilluns al matí tot va ser més trist: despedides, abraçades, una mica de plorera... Però ara ja no queda res per a la pròxima visita i, com diu Edu, les aventures continuen: qui sap quina nova experiència mos espera després del Comenius?
Baci!!!!!
