Pos això, que anit lo sopar al que mos havia invitat Maria Teresa, l'ex-alumna de Marilena era un sopar 100% sicilià perquè pogués provar totes les coses típiques sícilianes fetes, a més a més, a casa. Lo sopar, per això, va ser multitudinari. Estaven Maria Teresa, els seus pares, els seus dos germans en les seues respectives novies, Federico (el novio de Maria Teresa, que també el coneixia pels sopars), Gaetano (un altre alumne de Marilena) en suns pares, sa germana i Chiara, la seua novia (que també venia als sopars) i una altra parella pares d'uns ex-alumnes de Marilena. Pel que em van dir, les tres mares es van fer amigues quan els xiquets anaven al cole i van ser alumnes de Marilena. I la relació ha quedat hasta tal punt que, sovint, se'n van de vacances les tres parelles juntes. La qüestió, que total al sopar érem 17 persones. Ja vos he explicat en altres ocasions que els sicilians són gent molt xarradora, escandalosa i xaladora, en lo qual vos podeu imaginar l'escàndol que vam fer fins a les 12.30 de la nit que vam marxar. Ara, me vaig fer un fart de riure... i de menjar!!! La veritat és que el menjar típic d'aquí no és precisament "light" sinó que hi ha molt de fregit i, clar, un sopar tot de menjar dens... Per adormir-me en vaig tindre un fart! jejje!
Ara vos explicaré tot lo que vaig provar anit:
- Pasta con le sarde. Sí, és lo que vos imagineu (pasta en sardines) però estava molt bo. No m'ho pensava però com que les sardines estan trossejades i sofregides en verduretes estava boníssim.
- Pane con le panelle. El panelle és un fregit de farina de cigrons i normalment es menja amb pa. La veritat és que no sé molt que li troben ja que no té massa sabor però, no està malament.
- Pane con la ricotta. Pos això, pa en brossat. El que passa és que aquí la ricotta és més salada i se la mengen com un formatge cremós. I la veritat és que és molt bona!
- Arancine. Són unes boles d'arròs cuinat en safrà i formatge. Anit n'hi havia de dos tipus: farcits de carn i pesols o de pernil i mozzarella. Quan vaig arribar a aquest punt estava tan tipa que només vaig poder menjar-me'n mitja de pernil i mozzarella i tastar un mos de la de carn. Em va agradar però no sé si perquè estava molt tipa, em va semblar molt dens.
- A més de tot això també hi havia caponata (una espècie de samfaina) i crocchè (una espècie de croquetes de patata). M'hauria encantat provar-ho, però no em vaig vore capaç...
- De postre hi havia cannoli (que és el postre que vaig provar l'altre dia a Cefalù, però fets de casa, encara estan més bons!) i un altre postre típic de Carnaval però que no vaig provar.
- I per si no havíem menjat prou, resulta que era l'aniversari d'un home del sopar i li van preparar una cassata al forno, que és un pastís típic de Sicilia en una massa tipo de biscuit i relleno en una barreja de ricotta.
- Com no, també tenen una beguda típica i és el Marsala, un vi dolç boníssim, que en lo postre passava que no veigues! jejje
Què us sembla? Passen gana per estes terres, eh! jajaja!!
Baci!
Les fotos són: Pasta con le sarde, Pane con le panelle, Arancine de pernil i formatge, una Casatta al forno sencera i una d'una porció perquè vos en feu una idea. Les fotos no les vaig fer jo, però reflexen molt bé el que vaig menjar anit.
